Top Highlights

• Projecte dels Passatges, un projecte desmesurat que no va poder acabar i que inaugura aquesta mirada que jo anomeno el passatgisme o passatgerisme modern.
• Barcelona es reduïa a dues idees: el laberint romàntic del Barri Gòtic, cor nacional, passat idealitzat; i l’expansió modernista de l’Eixample, cervell econòmic i turístic, futur ideal.
• En cada passatge hi ha l’afirmació o la negació de tota la ciutat. Si la metròpoli es defineix pels vianants i els vehicles, la velocitat o el trànsit, el passatge els ignora, els posa en escac o –si més no– entre parèntesis. Quan ets en un passatge no ets ni en un camí ni en un carrer, la ciutat encara no ha evolucionat definitivament, el temps és...
• La paraula «passage», segons J. F. Geist a Passagen, ein Bautyp des 19. Jahrhunderts, neix a França a principis del segle XVIII, per referir-se a carrers privats que travessen illes de cases.
• És una paraula ambigua, que sempre es refereix a l’espai i al temps i a algun tipus de transició. Una transició de vianants: la seva raó de ser és el trànsit, però també el repòs. Descansar de l’acceleració del carrer. Submergir-te en un temps al marge del temps, singular en el temps comú, plural.